Trepat és identitat. Trepat és cultura

 

A l'època romana, la Conca de Barberà era via pública de pas entre l'interior peninsular i Tàrraco capital, a qui la Roma imperial reconeixia la perícia d'elaborar bons vins.

La primera referència a Barberà i comarca és de l'any 945, quan el comte Sunyer de Barcelona cedeix al monestir benedictí de Santa Cecília de Montserrat l'ermita de Sant Pere d'Ambigats, situada en Campo Barberano.

El patrimoni més antic conservat és el castell medieval, citat el 1012, quan la Conca era territori de frontera entre la cristiandat i Al-Andalus.

El castrum de Barberà és un mirador estratègic al mig de la comarca que, al segle XII,  els croats de l'orde del Temple convertiran en una comanda agrícola i vitivinícola amb dominis fins a l'Espluga de Francolí al mateix temps que l'orde del Cister funda el monestir de Poblet. 

Amb la persecució dels cavallers templers, el castell passarà a mans dels hospitalers, que el tindran fins a les desamortitzacions eclesiàstiques del segle XIX, en què se'l quedarà l'Estat, qui el cedirà a l'Ajuntament per fer-hi les antigues escoles públiques.

La barroca església de Santa Maria es construirà amb l'expansió de la indústria del vi i l'aiguardent del segle XVIII, tot i que s'hi conserva el timpà romànic de l'església antiga.

Barberà de la Conca farà front als estralls de la fil·loxera amb l'impuls el 1894 d'una societat agrícola de petits propietaris, parcers i jornalers que construiran el primer celler cooperatiu de l'Estat espanyol (1901). A més d'aquest celler conegut com a sindicat de baix, que avui acull el Viver de Celleristes de la Conca de Barberà, aquella associació ens ha deixat la seva seu social, La Societat, actual alberg de visitants.

El 1919, els grans propietaris inauguraran una de les catedrals del vi, el sindicat de dalt, obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell.