Artistes

Alba Falcó

“M’encanta descobrir i experimentar amb noves tècniques artístiques. Sempre intento buscar moviment i diferents dimensions en les meves obres. Cada cop m’interessa més expressar allò que vull explicar amb formes i traços que tendeixin a l’abstracte. La natura sempre m’inspira moltíssim i m’agrada utilitzar colors intensos.”

Alba Macfarlane

De mare barbarenca i pare neozelandès, va néixer a Barcelona el 1991. Des de ben petita es va interessar per les arts plàstiques i va començar la seva carrera professional com a dissenyadora d’espai i vestuari en espectacles de dansa i teatre, després de graduar-se com a escenògrafa per l’Institut del Teatre de Barcelona. També va estudiar estampació tèxtil a l’Escola Massana i es va formar per a tenir coneixements bàsics en la manufactura de teixits naturals. Al 2020 neix Mironesia, la seva marca de roba de casa, on crea objectes de cotó il·lustrats.

Anton Bosch

Escultor de Barberà de la Conca, esculpeix en pedra.

Antonio Gazqueza

Atista multidisciplinar (pintura realista i abstracta, escultura, …) Actualment faig un treball d’investigació
amb acrílics líquids.
Per a l’Antonio l’art és llibertat d’expressió amb MAJÚSCULES. Compartir, regalar sense esperar res a
canvi, crear móns, il·lusions, somnis…

Cal Biel i Francesc Vives

EgeaCrea (Ivan Egea)

Ivan Egea neix a Arbeca (Lleida) el 31 de gener de 1981.

Després de fer els estudis secundaris a Lleida s’instal·la a Barcelona per cursar la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona.

En acabar viatja a Itàlia per practicar com escultor a un estudi–taller de Pietrasanta (Itàlia).

Un cop tornat es dedica a fer de professor d’arts plàstiques durant una temporada.

Avui dia es dedica a diferents feines, totes relacionades amb el món de l’art i la cultura.

Enric Adserà

Nascut Cabra del Camp, 1939, des dels anys 1970 té casa i taller a Barberà de la Conca

Inicià els estudis artístics amb l`arquitecte Cesar Martinell i l’escultor Josep Busquets a Valls, entre el 1952 i el 1954, any que es trasllada a Barcelona per continuar la formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (la Llotja), que es perllongarà fins al 1958. Entre el 1956 i el 1960 serà assidu del Cercle Artístic Sant Lluc i de la Cúpula del Coliseum.

Inicia la seva vida professional com a dibuixant amb Joaquín Gallardo, que descobrirà els dots per al cant d’Adserà Riba i l’incorporarà a l’Orfeó Laudate. Posteriorment treballarà amb Pla Narbona.

Els concerts de l’Orfeó li propicien els viatges, i en una trobada de cant coral al Païs de Gal·les coneix Korrie de Boer, cantant de l’Orfeó Internos de Haarlem (Holanda). Les estades a Holanda el portaran a experimentar la fascinació pel paisatge i ampliar els seus coneixements artístics a la Rijksakademie van Beeldende Kunsten a Amsterdam.

Les seves exposicions són reconegudes amb crítiques elogioses i assoleix un merescut prestigi artístic, especialment a Holanda, Suècia, Alemanya i els Estats Units. Tot i això, no oblida Cabra del Camp i Barberà de la Conca.

La seva relació amb el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona s’inicia l’any 1992, quan l’artista exposa per primer cop en aquesta ciutat. Donàvem a conèixer, llavors, l’obra d’un artista de les nostres comarques al
qual les circumstàncies familiars havien conduït fins a Holanda, on havia consolidat una important trajectòria artística.

L’any 2004, Enric Adserà Riba complí seixanta-cinc anys, edat de jubilació per a molts però no per a qui fa de l’activitat intel·lectual una forma de vida, i menys per a un artista que, com ell, mostra una creativitat i una “inquietud
experimental» d’un artista, escrita per l’historiador de l’art Ad van der Blom, en la qual es recullen més de quaranta-cinc anys de treball en el camp de l’art.

2011-2012, l’obra d’Enric Adserà Riba tornava al territori. Tres entitats: l’Aiutoritat Portuària de Tarragona el Tinglado 1, el Museu de Valls i el Museu d’Art Modern de Tarragona presentaven sengles mostres en les quals es podia fer un recorregut cronològic i temàtic per l’obra de l’artista; així doncs, compartia de bell nou la seva àmplia trajectòria creativa amb amics i interessats en el món de l’art.

Jordi Arnau Espuga

Licenciat en Belles Arts per la Univesitat de Barcelona. Amant incondicional del món dels gegants al parvulari ja recorden que sempre dibuixava gegants.

El Jordi Arnau ha fet de la seva passió una feina que l’ompla. Ha gegants per a molts paisos del món.

Jordi Bona

Jordi Sabater

Autodidacta. Utilitza el puntillisme per dibuixar allò que l’apassiona. Desitja que la gent pugui disfrutar de la seva obra com ell ho fa quan la realitza.

M. Antònia Bota

De ben petita que m’ha agradat crear utilitzant diferents disciplines artístiques per expressar-me. 

Vaig estudiar el batxillerat artístic a l’IES Narcís Oller de Valls, Belles Arts a la Univeristat de Barcelona i el CFGS de Modelismei Maquetisme a l’Escola d’Art Llotja. 

Vaig treballar molts anys de maquetista a diferents despatxos d’arquitectes i al mateix temps anava fent cursos i monogràfics de joieria i de diferents tècniques d’aquesta. Des de fa uns quats anys que compagino la joieria artística i les obres que faig amb diferents tècniques amb paper, com la filigrana, el paper tallat o la cianotipia.

Marta Bella

Sóc alumna dels meus alumnes adolescents que m’ensenyen cada dia i quan tinc TeMpS… dibuixo.
M’agrada mirar, veure i més m’agrada percebre. Sentir, crear, disfrutar… Estimar tot allò que aconsegueix que aturi els ulls amb coR uns instants llargs.
Així és com i quan la meva ment descansa i pot tornar a la realitat carregada d’energia i preparada per desconnectar del món i connectar amb els estris per dibuixar.
Feia temps que no dibuixava i el 2020 m’ha donat l’oportunitat de «tenir TeMpS», encara que en realitat penso que el temps era una excusa, és la meva actitut la que canvia les meves accions i aquestes creen canvis en el meu dia a dia.
És quan dormo amb mi mateixa que m’escolto i trio tot allò que vull sense prejudicis, sense intervencions externes i potser feia temps que escoltava molt l’entorn i poc a mi i això em portava a fer allò que és «correcte»… per a qui? Per aquell que em jutja des del seu criteri, que és correcte… no ho dubto, però jo en tinc un altre, tant vàlid i correcte com el TEU.

Natan Tarragó

Tècnic superior en arts aplicades al mur.

L’art és una manera de recrear-se personalment, de divertir-se i escapar de tot. Cal donar la volta a l’adversitat i no posar barreres. Aquet fet obra la finestra per veure el món i les coses des d’una nova perspectiva. La seva vida i el seu treball artístic va patir un gir de 180 graus. Pinta sense ulleres, tenia una malaltia adormida anomenada retinosi pigmentaria

Santiago Fernández

Escultor de Barcelona afincat a Montblanc des de fa molts anys.

El Santiago és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i es dedica a l’ensenyament. Esculpeix amb ferro, fusta i pedra i és un enamorat de tot el que es troba.