TREPAT ÉS...


TREPAT ÉS TERRA

TREPAT ÉS AIGUA

TREPAT ÉS VI

TREPAT ÉS CIÈNCIA

TREPAT ÉS IDENTITAT

TREPAT ÉS CULTURA

TREPAT ÉS ART

TREPAT ÉS FESTA

BARBERÀ ÉS TREPAT


TREPAT ÉS ART, TREPAT ÉS FESTA

La Festa del Trepat de Barberà de la Conca és un homenatge a les vinyes de trepat i a la ciència d'aquells que les han cultivat durant segles.

La Festa del Trepat és un homenatge a la identitat i a la cultura d'una terra de vi.

La Festa del Trepat és un impuls a la viticultura i al turisme enològic i cultural.

La Festa del Trepat és passat, present i futur.

La Festa del Trepat casa el vi amb l'art.

Cadascun dels vins de la Conca fet amb trepat marida amb cadascuna de les obres d'art dels artistes convidats.

Cada maridatge es fa dintre un dels antics portals de casa, oberts als carrers i places d'aquesta vila mil·lenària, oberts als vianants.

La Festa del Trepat programa xerrades temàtiques, visites guiades a les vinyes, Atrapa el trepat (un tast guiat de vins), concerts, exposicions, recitals, activitats infantils i juvenils, esmorzar popular, trobada de col·leccionistes de xapes de cava, etc.

La Festa del Trepat presenta els celleristes i els seus vins als professionals, crítics i bloguers del vi, la restauració i l'hosteleria per mitjà d'un tast guiat per un sumiller de prestigi.


TREPAT ÉS VI, TREPAT ÉS CIÈNCIA


El trepat és el raïm negre autòcton de la Conca de Barberà. Brota aviat, és sensible a les gelades de primavera però resistent. No té pressa per madurar perqué té tota la set de la Catalunya de secà, de la Catalunya Nova. Amic de la fresca i de la terra humida, agraeix l'aigua amb raïms generosos, grans, sucosos. 

Cabaler de casa humil, semblava condemnat a ser el mosso dels raïms d'anomenada. Però, sofert i productiu, s'ha guanyat el present amb vins i caves rosats, i està decidit a guanyar-se el futur amb vins negres i, per què no, blancs. Destre en elaborar caldos de graduació alcohòlica mitjana, bona acidesa i tast lleuger, fresc i afruitat, el trepat serà per dret l'hereu de casa seva, d'aquesta terra.

TREPAT ÉS TERRA, TREPAT ÉS AIGUA

Les centenàries vinyes de trepat arrelen en les argiles d'una conca al·luvial, al mig de la qual s'aixeca Barberà de la Conca sobre un tossal vorejat al nord i ponent pel riu Anguera, on hi desemboquen diversos torrents.

Cruïlla de les aigües subterrànies provinents de la serra Carbonària, presidida pel Tossal Gros al sud, i la de Comaverd a llevant, trobem les fonts del Bou i del Teix al bosc de Jordà o les fonts Gitarda, Vella i de la Bernada al poble mateix.

El tossal de Barberà és un mirador amb privilegiades vistes a un paisatge de vinyes, sembrats, ametllers i hortes arrecerades per canyars, davant del teló de fons de boscos muntanyosos de pins i clapes disperses d'alzines, roures rebolls, àlbers o xops.

Tots els camins fan cap a Barberà.

TREPAT ÉS IDENTITAT, TREPAT ÉS CULTURA

A l'època romana, la Conca de Barberà era via pública de pas entre l'interior peninsular i Tàrraco capital, a qui la Roma imperial reconeixia la perícia d'elaborar bons vins.

La primera referència a Barberà i comarca és de l'any 945, quan el comte Sunyer de Barcelona cedeix al monestir benedictí de Santa Cecília de Montserrat l'ermita de Sant Pere d'Ambigats, situada en Campo Barberano.

El patrimoni més antic conservat és el castell medieval, citat el 1012, quan la Conca era territori de frontera entre la cristiandat i Al-Andalus.

El castrum de Barberà és un mirador estratègic al mig de la comarca que, al segle XII, els croats de l'orde del Temple convertiran en una comanda agrícola i vitivinícola amb dominis fins a l'Espluga de Francolí al mateix temps que l'orde del Cister funda el monestir de Poblet.

Amb la persecució dels cavallers templers, el castell passarà a mans dels hospitalers, que el tindran fins a les desamortitzacions eclesiàstiques del segle XIX, en què se'l quedarà l'Estat, qui el cedirà a l'Ajuntament per fer-hi les antigues escoles públiques.

La barroca església de Santa Maria es construirà amb l'expansió de la indústria del vi i l'aiguardent del segle XVIII, tot i que s'hi conserva el timpà romànic de l'església antiga.

Barberà de la Conca farà front als estralls de la fil·loxera amb l'impuls el 1894 d'una societat agrícola de petits propietaris, parcers i jornalers que construiran el primer celler cooperatiu de l'Estat espanyol (1901). A més d'aquest celler conegut com a sindicat de baix, que avui acull el Viver de Celleristes de la Conca de Barberà, aquella associació ens ha deixat la seva seu social, La Societat, actual alberg de visitants.

El 1919, els grans propietaris inauguraran una de les catedrals del vi, el sindicat de dalt, obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell.


Text : Xavier Miró Cantó